La Roca de l'avi i la del dofí

De camí a Can Canaleta podreu observar un munt de formacions rocoses, algunes realment curioses, com la roca de l'avi i la roca del dofí.

Aigua termal per gaudir, jugar, relacionar-se, posar-se en forma i relaxar-se entre rius contracorrent, bancs i llits d’hidromassatge, pou de bombolles, un únic espai per a practicar la natació i un espai privilegiat per a nadons. Tres spa interiors i dos spa exteriors. Gaudeix en família del primer Centre Termal que dóna accés a nens i nadons.

De l’espai de banys es pot accedir lliurement a la zona de culte al cos, on trobem des d’una sauna seca fins a un bany turc, la terma romana amb cromoteràpia, dutxes de contrast, espai de repòs i un pou de glaç per fer la posada a punt.

Castell de Farners

A l'interior destaca la torre mestra, circular, de 8,40 m de diàmetre i conservada amb una alçada de 12 m. També s'hi veuen restes d'altres dependències i unes escales que permeten accedir a les muralles del s. XII. La primera notícia del castell la trobem al s. XI com a possessió del comte de Barcelona Ramon Berenguer. El castell va anar passant de mà en mà, fet que provocà conflictes jurisdiccionals entre la família Farners i la Vilademany que s'allargaren fins al s. XIV. El seu darrer ús data del s. XVIII, quan fou ocupat per un regiment borbònic arran de la Guerra de Successió.

Observacions: s'hi accedeix des del parc de Sant Salvador, a través d'una pista forestal i es deixa el cotxe davant l'ermita, al peu del castell. 

RUTA DE L'AIGUA I DEL ROCAR

En aquesta ruta podem gaudir de dos dels paratges més singulars de l'entorn colomenc, el Parc de Sant Salvador i el Rocar.
Per un costat, la Ruta de l'Aigua discorre tota ella vora la riera, des del Magma a la Gorga d'en Vilà, una ruta sense cap dificultat que travessa el parc amb les seves fonts tot seguint el curs de la riera. Si ens hi fixem bé, mentre resseguim la Ruta de l'Aigua trobem tres indicadors de la Ruta del Rocar, que corresponen a les tres vies d'ascensió a la muntanya.
A la Ruta del Rocar podem descobrir un munt de formacions granítiques esculpides amb formes curioses fruit de l'erosió patida al llarg del temps, així com unes vistes panoràmiques de la ciutat a mesura que ens enfilem per la muntanya.
Senyalització:Ruta de l'Aigua: Punts blausRuta del Rocar: Punts Vermells

RUTA D'EN SERRALLONGA

    La Ruta d'en Serrallonga és un itinerari de gran interès històric, paisatgístic i faunístic que travessa les Guilleries. L'itinerari principal uneix Santa Coloma de Farners amb Sau passant per Osor. Té també dues variants que enllacen les poblacions d'Anglès i Sant Hilari Sacalm amb aquesta ruta.
La ruta permet conèixer de prop els llocs més entranyables de la biografia del mític bandoler: encreuaments de camins on realitzava els atracaments (coll de Roscall), colls on era esperat per batalles i sometens (coll de Nafré i coll de Querós), indrets on es va casar i viure (can Serrallonga), masos i coves on s'amagava i també el lloc on ésser capturat (ca l'Augustí).
El paisatge és corprenedor, deshabitat, feréstec, d'una gran varietat botànica pels canvis continuats de pendents i l'encadenament de muntanyes i torrenteres. Passareu per llocs on l'home ha deixat l'empremta de la seva vida quotidiana al llarg dels segles, en formade santuaris, ermites, masos, pous de glaç, ponts, i trobareu acolliment a Osor a les localitats de fi de ruta.
ITINERARI A PEU. La ruta està pensada per fer-la a peu i poder enllaçar dues poblacions de l'itinerari en una jornada. També es poden fer itineraris més curts, sortint i retornant a un mateix punt. Entre aquests són especialment recomanables els que surten de Sobirà o bé del santuari del Coll, amb grans vistes panoràmiques i de fàcil accés per a tot tipus de vehicles.
Senyalització: Marques blanques i vermelles corresponents als itineraris de gran recorregut (GR).   

Preciosa vila medieval.  

Us adjuntem link informatiu:

El volcà de La Crosa de Sant Dalmai és un dels més espectaculars de Catalunya. Presenta el cràter més gran de la Península Ibèrica i un dels més grans d'Europa. Se situa al límit entre la fossa de la Selva i el massís de les Guilleries, i recobreix els sediments del Neogen i les roques plutòniques i metamòrfiques del Paleozoic. Es troba situat damunt d'una falla relacionada amb la falla d'Amer, entre materials paleozoics (ignis i metamòrfics) i els sediments neògens i quaternaris que omplen la depressió de La Selva.

S'hi aprecien tres parts:

• El con, amb forma de cercle irregular, d'uns 3000 metres de diàmetre
• Els cràters: el principal, de forma gairebé circular, d'uns 1250 metres de diàmetre, una profunditat màxima de 74 metres, una cota màxima de 225 metres (Sant Llop) i una cota mínima de 152 metres; i el secundari, d'uns 400 metres de diàmetre i uns 60 metres d'alçada màxima.
• La colada de lava, situada al sud, provinent de la segona erupció i que és l'única emissió liquida que es pot apreciar.

Aquest volcà pertany al vulcanisme neogen-quaternari del nord-est de la Península Ibèrica i està lligat al que s'anomena 'Solc de València', dins del domini Catalano-valencià. És el darrer estadi evolutiu del Rift europeu. Està relacionat amb uns altres 40 volcans del NE de Catalunya (a L'Empordà, La Selva i La Garrotxa), amb dos indrets del País Valencià (Cofrentes i Els Columbrets) i, ja fora de la Península Ibèrica, amb les regions volcàniques d'Agde i del Massís Central francès, les fosses tectòniques de Bresse i del Rhin, i amb la regió volcànica d'Eifel, zones totes conseqüència de l'etapa distensiva de la formació del Rift europeu.

No se'n sap exactament l'edat, tot i que generalment s'ha considerat de l'època quaternària, tenint en compte que els piroclastos expulsats que recobreixen una terrassa alta del riu Ter al Masrocs permeten de confirmar aquesta datació. Així, el processos tectònics tingueren lloc durant el neogen (formació de la fosa) mentre que els processos magmàtics (explosió del volcà i sedimentació lacustre) es produïren durant el quaternari.

El cràter es va convertir en una zona lacustre fins que el segle X es va procedir a la seva dessecació mitjançant l'obertura d'una galeria de drenatge. La dessecació va ser definitiva el segle XVIII quan es va excavar un segon corredor de drenatge. Tot i així, en èpoques de pluges intenses i continuades, l'antic estany del fons del cràter es torna a fer vistent.

Els conreus dominants a la zona ocupada pel volcà són de cereals, farratges i oleaginoses. Aquests conreus conviuen amb les plantades d'avellaners i la massa forestal, que també és explotada.

Durant els anys 60 i 70 del segle XX es va produir l'explotació industrial de les grederes, fet que va comportar un canvi en la fesomia del volcà, que va perdre una part dels llavis del cràter. Fruit d'aquesta activitat, a la zona de les Guilloteres es pot veure un tall vertical d'uns quants metres d'alçada on s'aprecia perfectament la superposició de les capes de les diferents erupcions del volcà.

Actualment és un espai natural protegit.

COSTA BRAVA

Santa Coloma de Farners es troba a pocs quilòmetres de la  COSTA BRAVA:

LLORET DE MAR I  TOSSA DE MAR...... 28KM

BLANES.................................................. 30KM

SANT FELIU DE GUÍXOLS......................41KM